Testu osoan

Hirigunea

Alde Zaharra

Portua, Lamera eta Gaztelu

Morondo

Artalde

Dolareaga eta Esparru

Adoberia eta Ondarre

Portale

Almikabidea eta Erregiņazubi

Erribera

Zarragoiti

Kurtzio eta Santa Mariņa

Txibitxiaga

Tala

Sanjuanbidea

Ibarreta eta San Martin

Bilbobidea

Dibio

Aranondo

Artikabidea

Portuburu

Zehaztu gabeak

Arane

Agirre

San Migel

San Andres

Almika

Artika

Demiku

Arranotegi

Maņu

San Pelaio Gibelortzagakoa

Kostaldea

Izaro

Gainak

Sare hidrografikoa

Bakio aldea

auzoka / Artika / Mazaleriaga (etxea, errota izandako tokian eraikia)  

Mazaleriaga  (etxea, errota izandako tokian eraikia)

Kokapena: Artika; VIII. mapa (A-1)

Ohar ling.: Ugarien agertzen den aldaera Mazaleria izan arren, Mazaleriaga aldaeraren alde egin da fitxa buruan jartzeko. Artikulua balitz amaieran legokeena, aurreko bokal itxiak asimilatu egingo luke, eta -a > -e bihurtuko luke. -aga leku-atzizki murriztuaren aurrean gaudenez, bokal itxiak ezin du asimilatu (Ik. Ezkiaga Artikan, Madariaga Arranotegin, Etxebarriaga, Almikan). Leku-atzizkiko bokal arteko -g- belare ahostuna ahuldu ostean, galdu egin da (-g- > -r- > Ø). Ahoz oraindik jaso da leku-atzizkia, ahulduta baina galdu gabe.

Mazaleriaga > Masaleridxaga > Masaleridxara > Masaleridxa

Idatziz jasotako aldaerei begiratuta, -aga leku-atzizkia batzuetan agertzen da eta beste askotan ez. Horrek, gutxika sartu izan dela erakusten du  (Ik. Arranotegi auzoko Altxurraga).

Aldaera zaharrenei begiratuz gero, asimilazio prozesuaren ondorioz, Mazaleria > Mazalaria bilakatu da (ahoz Mazalaridxa).

XIX. mendean, aldaera bik, -i- bokal itxiaren ostean epentesia erakusten dute, hiatoa apurtzeko.

Ordurako, -aga leku-atzizkiko belare ahostuna galduta dago, edo ez dago leku-atzizkirik. Aldaeretako batek bokal arteko -r- dardarkari bakuna galdu du, eta hiatoan dauden bokalek diptongatu ondoren, -ei- > -i- egin dute:

Mazaleria > Masaleridxa > Masaleidxa > Masalidxa

Beste aldaera hau ere, Maselidxa, asimilazio prozesuaren eraginez sortutakoa da. Bertan, bokal irekia itxi egin da (-a > -e):

Masalidxa > Maselidxa

Badago berriemale bat leku-atzizkiaren aurreko -eria atzizkiko bukaerako -a bokala asimilatzen duena: Masaleidxe eta Masaleidxera esaten du.

Oharrak: Lehenago errota egon zen lekuan, gaur etxe modernoa dago. Errota honen aipamen goiztiarrena XVI. mendekoa da. XVII.ean, Belendiz familiaren jabetzan agertzen da, eta 1682an, Elbira Belendizkoren herentziaren konponketa batean, Mari Juan Belendizkoak eta bere seme Juan Ignacio Arostegikoak, beraiena zen Mazaleriagako errotapetik, beherago, Boluetan, eraikitzeko zen errota berriari, ura ematea onartzen dute.

«Yten es condición de comun consentimiento de dhos sres. Diego de Abaroa y Juan Ignacio de Arostegui que atento se le ha adjudicado a dho Juan Ignacio el molino de Rotabarria, que dho J. Ign. y Dª Mari Juan de Velendiz, su madre, aian de dar a dho Diego desde el estolde de su molino llamado Mazaleria aguas para poder fabricar en termino de dho don Diego que es en el que llaman de Boluetas otro molino para el dho don Diego Andres y las dhas aguas o calces se haian de conducir desde el dho estolde hasta dha fabrica que dho don Diego ha de hacer de nuebo molino en dho termino de Bolueta por la heredad de los dhos Juan Ignacio y su madre que esta detras del dho su molino de Mazaleria» [1115]

XVIII. mendean, Belendizkoetatik, herentziaz, Arostegi familiaren jabetzara igaro zen errota eta, XIX.ean, Uhagon familiakoena agertzen da. Azkenik, XX. mendean, Uhagon eta Aberasturi familien esku egon zen, harik eta gaur dagoen etxea eraiki arte. Gaur Etxebarrianeko txaleta legez ezagutzen da.

Ahozkoa:
«Masaleidxerá»066
«Masaleidxá»076, 078, 080, 082, 090
«Masaleidxé»066
«Masalidxá»074, 084, 093
«Maselidxará»082
«Maselidxá»074, 077
«Masalaridxá»083

Idatzizkoa:
1578Mucalaria, molinoVEKA   R.R. Ejec. C2497   49
1628Mazaleria, molino deBUA   1150/1.  Culto y Clero   303b
1629Maçalaria, molino deBIBL   RC.Bus   120
1629Mazaleria, molino BFA   315/1/5
1629 Mazaleria, molino BUA   928. Mojonera. 1749   151b
1637Maçalaria, molino deBEHA   A-78/6-6
1643Mazaleriaga, molino BFA. Bust   180/72   185
1663Macaleria, molino deBFA. K.   413/13   49b
1663Masaleria, molino deBFA. K.   413/13   32b
1682Mazaleria, molino deMAHN   C.C. 4228   41
1682Mazaleriaga, molino BUA   AL. 1680-1710   31b-34b
1701Mazaleria, molino BUA   AL. 1680-1710   235b-237
1702Mazaleria, molino BUA   AL. 1680-1710   275-281b
1703Mazaleria, molino BUA   AL. 1680-1710   320-325b
1704Mazaleria, molino BUA   AL. 1680-1710   345b-348
1704Mazaleria, molino deBFA. Fg.
1733Masaleria, molino deBUA   1161/6. Cancel. de censos    80
1745-46Mazaleria, molino deBFA. Fg.
1763-1846Mazaleria, molino deBUA   39/1. Enajen. y conc.   1
1783Mazaleria, casa molino deBFA. Bust   669/2   6
1791Mazaleria, molino deBEHA   A-78/4-1   1-1b
1793Mazaleria, molino BFA. Bust   146/2   3b
1796Mazaleria, molino BFA. Fg.
1804Mazaleria, molino deBEHA   A-700/10-2
1825Mazaleria, molino BEHA   A-78/4-1
1828Masaleria, molino deBEHA   A-64/12-6   6
1847-74Masaleria, molino BUA   5
1850Masaleria, molino BEHA   A-78/4-1
1854Masaleria, molino BUA   946. Ced. vec.
1857MasaleriaBUA   Padron 1851(3)   85
1859Masaleria, molino BUA   5. Nuevo Nomenclator
1860Masaleria, molino BUA   5. Rotul. de calles (1860)
1862Masaleria, molino BUA   37/5. Rel. fuerza de agua
1895Masaleria, molinoBAHP.N.BL   7551   834b
1897-98Mazaleriya, molino BUA   10. Nomencl.1897-98
1910Mazaleria, molino BUA   1435. Fincas rústicas
1922Mazaleria, molino BFA. E. KZ.   C/2
1925Masaleria, molino deBUA   881/12. Deslindes   5
1928Mazaleria, molino BIBL   ZbA1   240
1934Mazaleria, molino BFA. E. KZ.   C/76
1938Mazaleria, molino BUA   1685. Fich. sanit.
1944Mazaleria, molino BUA   406/3,4 eta 353/3,4,5
1961Mazaleria, molino GJE   fk:3344   L40;245

__________

[1115]   1682. MAHN. C.C. 4228; 41.

 

Ekintza honek Bizkaiko Foru Aldundiaren
Kultura Sailaren laguntza jaso du